dimarts, 20 de març del 2012

Els additius

Als aliments, a més d'afegir-hi, en ocasions, conservants químics, sovint també s'hi afegeixen altres substàncies per millorar-ne el sabor, el color o la textura. Són els anomenats additius.

Els additius són substàncies d'origen natural o artificial que s'utilitzen en petites quantitats en la preparació dels aliments per modificar-ne les característiques organolèptiques o millorar-ne el procés d'elaboració i/o conservació.

Els additius s'hi afegeixen als aliments per millorar-ne el sabor, el color o la textura. 

Hi ha diverses classes d'additius: els colorants, els conservants, els antioxidants, els estabilitzadors, els antiaglomerants, els aromatitzants, els edulcorants, etc.

Els colorants són additius que s'utilitzen per donar color i embellir els aliments. El seu objectiu és simplement proporcionar-los un aspecte agradable a la vista, que cridi l'atenció i que n'estimuli la venda.

Els antioxidants retarden l'oxidació dels greixos dels aliments i així eviten que tinguin mal gust, facin pudor i perdin el valor nutritiu.

Els estabilitzadors mantenen l'aspecte i la textura del producte.

Els antiaglomerants eviten, per exemple, que els productes en pols s'endureixin i facin grumolls.

Els aromatitzants proporcionen aroma i elsedulcorants aporten gust dolç.

Aliments en mal estar de conservació


És molt important tenir en compte que un aliment en mal estat de conservació pot provocar-nos malalties molt greus i, fins i tot, la mort. És per això que convé fixar-se molt en les dates de caducitat del producte, observar si l'envàs presenta alguna mena d'alteració i rebutjar aquells productes que tinguin un aspecte, olor o gust anòmals.
En alguns casos, podrem adonar-nos-en fàcilment, com en el cas de la llet agra, ja que el gust i l'olor són molt forts i desagradables.
Un tipus d'infecció molt perillosa, i que no es pot detectar a simple vista, és la provocada pel bacteri de la salmonel·losi, que es troba a la closca dels ous i que provoca la salmonel·la, que ens pot arribar a provocar la mort. Per aquest motiu, és molt important no consumir productes elaborats amb ou, com cremes o maioneses, si no es té la certesa que s'han seguit totes les normes de seguretat durant la seva elaboració.
Menys habitual que la salmonel·la, però també molt greu, és el botulisme, que es produeix com a conseqüència de la ingestió d'aliments contaminats amb la toxina botulínica. Si una llauna de conserves està inexplicablement inflada, i deixa anar aire a pressió en obrir-la, convé tornar-la a la botiga, ja que possiblement estarem davant d'un cas de botulisme.

Procediments químics de conservació

Salaó:
La salaó és una tècnica molt antiga, que ja s'utilitzava en temps de Mesopotàmia, abans del 2000 a.C. Consisteix a cobrir de sal els aliments per reduir-ne la humitat i crear un medi on els microorganismes no es puguin desenvolupar. El pernil i les anxoves són exemples típics d'aquest tipus de conservació.

Anxoves. 

Ensucrat o almívar:
És un mètode que consisteix a tenir els aliments, normalment la fruita, en una solució saturada de sucre després d'haver-los esterilitzat per mitjà de la cocció. Es conserven per aquest procediment les confitures i les melmelades.

Almívars. 

Fermentació:
Es basa en el creixement i l'acció selectiva de certs microorganismes desitjables sobre els aliments que impedeixen el creixement dels microorganismes nocius. Hi ha diversos tipus de fermentació. Es conserven per aquest procediment els formatges, els iogurts i derivats làctics, els vins, les cerveses...

El iogurt s'obté de la fermentació de la llet. 

Conserves en vinagre i oli:
Alguns aliments es conserven dins una solució àcida, generalment vinagre; aquest procediment es coneix com a acidificació. El medi àcid elimina i retarda considerablement la proliferació dels gèrmens patògens (els que produeixen malalties). L'oli també s'utilitza com a conservant. Són exemples d'aquest procediment les conserves de peix, verdures i bolets.

Verdures conservades en vinagre. 

Adicció de conservants químics:
Consisteix a afegir substàncies químiques als aliments envasats per facilitar-ne la conservació. Estan codificats en lletres i números, i és obligatori que figurin especificats als envasos, ja sigui pel nom, o bé pel codi. Productes com la mantega, les begudes refrescants, la cervesa, la melmelada, els embotits... contenen aquests tipus de conservants.

Molts aliments contenen conservants químics. 

Procediments fisics de conservació



Dessecació:
És una tècnica molt antiga que consisteix a reduir el contingut d'aigua dels aliments usant les condicions ambientals naturals i exposant-los a l'aire.
Exemples: fruites (panses i figues seques), verdures (tomàquets i alls), peixos (bacallà) i carn (embotits).
Bacallà dessecat. 

Desidratació:
És una tècnica semblant a la dessecació, però en aquest cas el contingut d'aigua dels aliments es redueix per l'acció de la calor artificial.
Verdures, hortalisses, triturats de carn o peix, sopes preparades, entre d'altres, se solen conservar per aquest procediment.
Elaboració de sopa en pols. 

Liofilització:
És una tècnica d'eliminació de l'aigua per sublimació en aliments prèviament congelats. La sublimació és el pas de l'estat sòlid a gasós sense passar pel líquid.
El procés es realitza en un recipient on s'ha fet el buit. Manté al màxim el valor nutricional i la textura dels aliments. Es conserven per aquest sistema el cafè, la xocolata i la llet en pols.
Cafè soluble. 

Fumatge:
És una tècnica tradicional i també molt antiga que, a més de deshidratar l'aliment, aprofita les propietats antisèptiques i antibacterianes del fum, i millora les característiques organolèptiques de l'aliment. N'és un bon exemple el salmó fumat. 
Procediment tradicional de fumatge del salmó. 

Envassament al buit:
Tècnica que es basa en eliminar l'aire a l'hora d'envasar els aliments a fi d'evitar l'acció dels agents oxidants. És una tècnica cada cop més utilitzada, especialment en la conservació dels embotits.

La tècnica d'envasar al buit és cada cop més utilitzada, ja que no requereix pràcticament cap maquinària ni procediment especialment dificultós o car. 

Irradiació:
La irradiació dels aliments és un mètode físic de conservació comparable a altres que utilitzen la calor o el fred. Consisteix a sotmetre els aliments a l'acció de radiacions ionitzants sota un estricte control, semblants als raigs X. El mètode és molt eficaç perquè destrueix tota mena de bacteris i perllonga la vida útil d'un producte en les millors condicions. Actualment, és un sistema poc emprat i no autoritzat en alguns països. Exemples d'aplicació: llegums, fruites i carns. 

Aplicació de calor:
Són sistemes que es basen en el tractament tèrmic dels aliments, aplicant-los calor, per tal d'eliminar els gèrmens actius que els malmeten. Són molt usats amb la llet i els sucs. Els més importants són la pasteurització i l'esterilització.
  • Pasteurització. Procés pel qual s'eliminen els gèrmens patògens (causants de malalties) sense perjudicar la qualitat del producte. Consisteix a escalfar els aliments entre 60 i 90 ºC durant uns segons o minuts, segons cada cas.
  • Esterilització. Procés pel qual s'eliminen tot tipus de bacteris. Els aliments se sotmeten, dins de l'envàs, a temperatures que oscil·len entre els ≈100–110 ºC i els 140 ºC, durant uns quants minuts. Una nova tècnica d'esterilització és el tractament UHT, en què els aliments se sotmeten a una temperatura de 140 ºC durant uns segons. Per exemple, la llet.

Refrigeració i congelació:

El fred atura l'activitat dels bacteris i manté el valor nutritiu dels aliments. El temps de conservació depèn de la temperatura.
Als frigorífics, el nivell de refredament s'indica amb estrelles. Hi ha frigorífics de tres estrelles (–18 ºC), de dues estrelles (–12 ºC) i d'una estrella (–6 ºC).
D'acord amb el valor de la temperatura a la qual conservem els aliments, distingim tres processos de conservació mitjançant el fred: la refrigeració, la congelació i la ultracongelació.
  • La refrigeració. Entre 4 i 8 ºC. Els aliments es conserven uns quants dies.
  • La congelació. Entre –5 i –18 ºC. Els aliments es poden conservar fins a 3 mesos.
  • La ultracongelació. Temperatures inferiors a –18 ºC. Els aliments es poden conservar fins a 1 any.

Barretes de lluç congelades. 


dijous, 15 de març del 2012

L'alimentació l'any 1809

L'any 1809, Napoleó Bonaparte, emperador de França, va oferir un premi de 12000 francs a qui trobés una solució al problema de l'alimentació de les seves tropes, en campanya per Europa i Egipte, ja que els aliments es feien malbé molt ràpidament. Nicolas François Appert, pastisser de la Xampanya, s'endugué el premi en descobrir que si sotmetia al bany maria diversos productes en un recipient hermètic, el menjar es conservava durant un temps relativament llarg, independentment de les condicions meteorològiques.


Tècniques de conservació dels aliments



Conservar els aliments ha estat una pràctica habitual de la humanitat. La deshidratació d’aliments, la salaó, el fumatge o  l’adob amb espècies, són procesos de conservació emprats des de fa segles.

La conservació té com a objectius allargar la vida dels aliments, evitar-ne o retardar-ne el deteriorament i mantenir-ne el màxim valor nutritiu. Les condicions que més incideixen en aquests processos són: la temperatura, la humitat i les característiques del medi físic on és immers l'aliment.

El perfeccionament dels sistemes de conservació, permet conservar els aliments d’una manera més satisfactoria durant períodes de temps més llargs. Això permet produir grans quantitats d’aliments en unes zones geogràfiques determinades i consumir-los setmanes o mesos més tard en llocs diferents i allunyats dels de la seva producció.

Els procesediments físics de conservació es caracterítzen perquè s’actua directament sobre els aliments sense afeguir-hi cap altre element, com la congelació per aturar l’actuació dels microorganismes, l’aplicació  de el calor o de les radiacions per matar-los, o l’eliminació de l’aigua per evitar-ne o el desenvolupament.

Procediments físics de conservació dels aliments
Dessecació
bacallà, figues seques
Deshidratació
verdures
Fumatge
salmó, truita
Envasament al buit
embotits
Liofilització
llet en pols, cafè
Aplicació de calor
llet pasteuritzada
Aplicació de fred
peix congelat
Irradiació
carn, peix

  Els procesiments químics es basen en l’adicció d’altres substàncies químiques als aliments. Aquests aditius, a més de facilitar-ne la conservació també solen influir en les característiques organolèptiques dels aliments.

Procediments químics de conservació dels aliments
Salaó
anxoves, pernil
Ensucrat o almívar
fruita
Fermentació
iogurts, formatges
Conserves en vinagre o oli
peix
Addició de conservants químics
embotits, enllaunats en general

La higiene en la preparació dels aliments

La manipulació dels aliments en unes condicions sanitàries adequades és el primer pas d'una bona nutrició i d'una dieta saludable. Les regles d'or per a la preparació dels aliments sans, recomanades per l'Organització Mundial de la Salut, són:

      1.     Escollir aquells aliments dels quals tinguem garanties que són segurs.
      2.       Coure bé els aliments.
      3.       Consumir els aliments immediatament després de preparar-los.
      4.       Conservar de manera adequada els aliments cuits si no ens els mengem aviat.
      5.       Reescalfar bé els aliments cuits.
      6.       Evitar qualsevol contacte entre els aliments cuits i els crus.
      7.       Rentar-se les mans amb la freqüència que calgui.
      8.       Vigilar que la cuina estigui sempre tan neta com sigui possible.
      9.       Protegir els aliments dels insectes, dels rosegadors i d'altres animals.


La indústria alimentària


Fa aproximadament 250.000 anys  , tots els aliments es menjaven crus . Es consumien tal com s’obtenien de la natura, de la caça i de la recol·lecció, sense ningun procés d’elaboració.  Amb l’ús del foc , alguns aliments com la carn i el peix es començaren a consumir cuinats . Aquesta pràctica comportà l’aplicació d’un primer procés d’elaboració .  


Més tard amb el, naixement de les primeres civilitzacions, van augmentar les necessitats alimentàries d’una població que cada cop era més nombrosa. L’exigència de disposar d’aliments durant tot l’any va accentuar la necessitat d’emmagatzemar part de la collita, i va afavorir el començament de noves tècniques d’elaboració i conservació d’aliments. Aquests dos processos, l'elaboració i la conservació dels aliments, que es van començar a aplicar ja fa més de dos mil anys, continuen essent la base de la indústria alimentària dels nostres dies.

Actualment, els canvis socials, el ritme de la vida moderna i la incorporació de la dona al món laboral són factors que estimulen la necessitat de produir aliments elaborats i precuinats, que requereixin poc temps de preparació i que es puguin conservar durant molt de temps.


         
Podem considerar la cuina com la primera indústria alimentària que la humanitat ha fet servir per elaborar i conservar aliments. Els cuinem per fer-los més digeribles i mengívols. Tot i que consumim aliments frescos, també fem servir un gran nombre d'aliments que han sofert alguna transformació per mitjà de processos industrials.
Els aliments que produeix la indústria alimentària han de posseir els components nutritius adequats, les condicions sanitàries necessàries, un preu assequible i les característiques organolèptiques (gust, aroma i textura) idònies que els facin atraients i aptes per al consum humà.
Per això, les indústries alimentàries duen a terme processos d'elaboració molt variats segons l'aliment que volen elaborar. Fins i tot en el cas dels productes frescos, com la fruita i la verdura, la indústria alimentària els sotmet a processos de neteja, calibratge i envasament.


Així doncs, segons el tractament que reben les matèries primeres, podem classificar les indústries alimentàries en les classes següents:

Indústries manipuladores:  Es dediquen a modificar la forma de presentació del producte. Seleccionen aliments frescos i els envasen. És el cas de les indústries envasadores i dels escorxadors. En un escorxador se sacrifica l'animal i després es passa a les sales d'especejament, on s'esquartera, es talla i es deixa a punt per a la seva comercialització a les botigues. Una part molt important d'aquesta producció es reserva per a un nou procés, que pot ser de conservació o de transformació.


Indústries conserves i semiconserves:  Tracten els aliments per allargar-ne la vida i retardar-ne el deteriorament. Les indústries conserveres elaboren productes congelats, enllaunats... Les semiconserveres, per la seva banda, utilitzen la pasteurització, la salaó o el fumatge d'aliments. Per exemple, la carn es pot sotmetre a tractaments de conservació, com la congelació, o semiconservació, com l'assecat i la salaó dels pernils.

Indústries transformadores:  Elaboren productes alimentaris que solen ser molt diferents de les matèries primeres que s'han utilitzat en la seva fabricació. En molts casos, el producte final ha sofert diversos processos de transformació. Per exemple, les panificadores, les indústries vinícoles i d'olis, les fàbriques d'embotits, les pastisseries industrials, les indústries de pastes... La carn que havíem obtingut a l'escorxador també es pot transformar. N'obtindrem, així, embotits, patés, menjar per a animals... També mitjançant processos de transformació es poden aprofitar altres productes, com les pells, els greixos, etc.



dilluns, 12 de març del 2012

El procés d'obtenció d'aliments: la industria alimentària


L'alimentació és una necessitat bàsica de tots els éssers vius . El procés tecnològic necessari per a l'obtenció d'aliments comprèn bàsicament tres fases: Obtenció de matèries primeres , transformació en aliments elaborats i comercialització . Aquest procés , s'anomena cadena alimentària. 


- Obtenció de matèries primeres: L'agricultura, la pesca i  la ramaderia ens proporcionen la majoria de matèries primeres per a l'alimentació. Algunes matèries primeres ja són aliments que consumim, els aliments frescos. També n'hi ha d'altres que consumim després que siguin sotmeses a un procés d'elaboració, els aliments elaborats.

-Transformació de matèries primeres  amb productes elaborats: La majoria dels aliments que consumim  són elaborats i , per tant, han sofert alguna mena de procés previ abans d'arribar al consumidor. Aquests processos es duen a terme a les industries alimentàries.
     
-          Procés d’elaboració: En aquesta fase es produeix la transformació de les matèries primeres amb productes elaborats.

-         Procés de concervació: Una vegada els aliments ja están elaborats, cal sotmetre’ls a nous procesos de transformació perquè es conservin més temps.
     
-          Procés d’envassament: Finalment abans que els productes arribin al mercat cal envasar-los per protegir-los.


-Comercialització dels alimets elaborats: Des de la prehistòria els aliments es produien i es consumien dins d’una petita comunitat, aquest tipus d’economia s’anomena economía d’autoconsum